divendres, 05 setembre, 2008 per Jordi
Avui us explicaré el meu experiment absurd.
Abans de res, cal tenir en compte, que la meva edat era de 5 o 6 anys com a molt eh! Ara els experiments que faig, són encara més absurds
;)
Doncs bé. Quan jo era petit, també vaig fer-me la pregunta de “Per què l’aigua del mar és de color blau?”
Lluny de preguntar-li al meu pare o a la meva mare, vaig decidir investigar-ho tot solet. Primer de tot, vaig estar-hi pensant. Perquè l’aigua d’un got ésde color “blanc” i la del mar de color blau? Després de donar-hi unes quantes voltes … Vaig arribar a la conclusió, que l’única cosa que diferenciava aquelles dues aigües, era la quantitat! Al got hi havia poca aigua, al mar, n’hi havia molta. Vaig pensar, que com més aigua hi havia, més color blau agafava. L’aigua de les piscines sempre té un color blavós, però no tant com el mar, clar, hi havia molta menys aigua.
Doncs bé, el que vaig fer per comprovar-ho, consistia en agafar el recipient
més gran que pogués trobar i anar-lo omplint fins comprovar com es “tenyia” de blau. Tenint en compte que jo tenia 5 anys, el recipient més gran al qual tenia accés, era la banyera de casa. Per tant, una tarda, mentre ma mare deuria estar despistada, vaig anar cap al bany, vaig posar el tap a la banyera, i vaig obrir l’aixeta ben atent mirant l’aigua de la banyera esperant que esdevingués de color blau …
Finalment, la banyera es va omplir, vaig tancar l’aixeta i la vaig observar detingudament … S’havia tornat una miiiica blava! La meva tesi era certa!
L’experiment havia estat un èxit!
L’explicació, és que … Al fons de la banyera, hi havien uns peixets de color
blau (molt típic de l’època), i les rajoles del bany també eren un pèl blavoses, tot això feia que l’aigua es veiés una mica blava (amb imaginació
ajudava una mica, cert).
Doncs no sé quan vaig veure que estava equivocat, però sé que vaig estar
bastants anys pensant que això que pensava era cert …
Etiquetes: experiment