El Blog de la Moniqueta i el Jorditus
M’havia oblidat de dir que des de fa un temps, penjo algunes de les meves fotos a Flickr. Per tant, si algú té interés en veure-les, l’adreça és:
http://www.flickr.com/photos/phosks
PD: Aprofito per dir que aquesta és l’entrada numero 50 d’aquest blog!
divendres, 14 novembre, 2008 per Jordi
Doncs sí, un mes i escatx és el que ha durat la meva nova Suzuki Burgman abans no ha visitat el taller per una avaria.
Des de fa uns dies que no aguantava correctament el ralentí. Es para quan el motor està calent, i cada vegada ho feia més, fins al punt que fins i tot als revolts quedava el motor parat.
Malgrat tot, estava tranquil, ja que era una de les fallades reconegudes per Suzuki. En principi era un cable que amb el moviment del basculant s’anava pelant fins que feia mal contacte i degut a això es parava. Però resulta que no és aquest el problema
M’han trucat del taller, i m’han dit que m’han de canviar tot el sistema d’injecció. Malgrat no ser gens habitual una cosa així, suposo que de tan en tant n’ha de sortir algun de defectuós.
Espero que aquest sigui l’únic problema que hagi de tenir amb la moto!
dijous, 13 novembre, 2008 per Jordi
Ja fa temps que hi ha la moda (absurda) de Facebook. I com totes les modes, té coses bones i coses dolentes. No és pas la primera moda a nivell mundial (a nivell d’internet, s’entén), n’hi ha hagut d’altres, com per exemple els blogs, com aquest mateix. Fa uns anys, semblava que si no tenies un blog no eres ningú, avui en dia, si no tens Facebook tampoc ets ningú, si més no, això et dónen a entendre els addictes.
Però com per criticar una cosa o opinar-ne primer s’ha de coneixer, fa uns dies em vaig actualitzar el perfil (ja tenia Facebook de feia molt temps, tot i que no l’havia utilitzat mai, ni tansols recordava la clau per entrar-hi). Vaig posar-hi una foto meva, vaig afegir els meus autèntics amics, i la resta va venir rodat. Continuar llegint »
dijous, 06 novembre, 2008 per Moniqueta
Faig aquesta entrada només per provar com van aquestes finestres noves que m’ofereix youtube i a veure quins videos surten XD
diumenge, 26 octubre, 2008 per Moniqueta
Aquesta setmana estem de sort, hem cobrat la renta bàsica i m’han millorat molt les perspectives laborals. Així que per celebrar aquest miracle, us deixo amb aquest video que crec q està dirigit pels propis queen (ja que hi apareixen al final), de fet crec q aquests nens són els millors covers que han tingut mai, es motiven més que els de debò!
P.D. Jordi, espero una crítica teva del concert de queen. Que després d’anar-hi et toca pringar com a crític musical!
dijous, 23 octubre, 2008 per Jordi
Doncs sí, avui 23 d’Octubre i després de 8 mesos d’espera i tràmits absurds, he tringut la grata sorpresa aquest matí de veure 7 transferències de 210€ al meu compte bancari.
Ha costat, de fet jo ja ho donava per perdut de feia mesos. Ara, a veure quant dura!
diumenge, 05 octubre, 2008 per Jordi
Suzuki Burgman
Doncs sí. Aquest passat divendres, vaig tenir ja finalment la meva moto! Una Suzuki Burgman 125 com la de la imatge!
És la primera moto que tinc en tota la meva vida. No havia anat mai amb moto. Bé, potser hi havia fet 25 metres, però no més! El divendres al vespre la vam anar a buscar.
Quan vaig pujar a la moto per primera vegada, estava molt nerviós. Estava plovent, i a sobre m’estrenava portant algú de paquet i tot, i per anar al Pàrking havia de passar per la carretera Nacional II. Evidentment, anava molt insegur, i amb por de girar, relliscar, caure, fer alguna cosa malament. I és que els pneumàtics eren nous, i per tant relliscaven, i no oblidem que estava plovent i el terra estava moll. I per si no fos poc, els frens de la moto quasi no frenaven, clar, també eren nous! Així doncs que cap al Parking. Vam arribar sans i estalvis, i jo vaig respirar tranquil.
Un cop allí, vaig buidar al dipòsit de gasolina, una garrafa de 5 litres que duia al cotxe des de dies abans. I com que afrontar reptes sempre ha estat lo meu, ens en vam anar cap a casa els meus pares (a 15 kms) a ensenyar la moto! També vam arribar perfectament.
Durant la tornada, ja estava tot superat. Ja se’m notava molt més segur, tenia domini de la moto, feia les curves perfectament, vaja, que tot sota control. I l’andemà, per si encara no fos prou, ens en vam anar a Vic amb la moto! quasi 150kms entre l’anada i la tornada!
Definitivament, anar amb moto és una autèntica passada.
divendres, 05 setembre, 2008 per Jordi
Avui us explicaré el meu experiment absurd.
Abans de res, cal tenir en compte, que la meva edat era de 5 o 6 anys com a molt eh! Ara els experiments que faig, són encara més absurds 
;)
Doncs bé. Quan jo era petit, també vaig fer-me la pregunta de “Per què l’aigua del mar és de color blau?”
Lluny de preguntar-li al meu pare o a la meva mare, vaig decidir investigar-ho tot solet. Primer de tot, vaig estar-hi pensant. Perquè l’aigua d’un got ésde color “blanc” i la del mar de color blau? Després de donar-hi unes quantes voltes … Vaig arribar a la conclusió, que l’única cosa que diferenciava aquelles dues aigües, era la quantitat! Al got hi havia poca aigua, al mar, n’hi havia molta. Vaig pensar, que com més aigua hi havia, més color blau agafava. L’aigua de les piscines sempre té un color blavós, però no tant com el mar, clar, hi havia molta menys aigua.
Doncs bé, el que vaig fer per comprovar-ho, consistia en agafar el recipient
més gran que pogués trobar i anar-lo omplint fins comprovar com es “tenyia” de blau. Tenint en compte que jo tenia 5 anys, el recipient més gran al qual tenia accés, era la banyera de casa. Per tant, una tarda, mentre ma mare deuria estar despistada, vaig anar cap al bany, vaig posar el tap a la banyera, i vaig obrir l’aixeta ben atent mirant l’aigua de la banyera esperant que esdevingués de color blau …
Finalment, la banyera es va omplir, vaig tancar l’aixeta i la vaig observar detingudament … S’havia tornat una miiiica blava! La meva tesi era certa!
L’experiment havia estat un èxit!
L’explicació, és que … Al fons de la banyera, hi havien uns peixets de color
blau (molt típic de l’època), i les rajoles del bany també eren un pèl blavoses, tot això feia que l’aigua es veiés una mica blava (amb imaginació
ajudava una mica, cert).
Doncs no sé quan vaig veure que estava equivocat, però sé que vaig estar
bastants anys pensant que això que pensava era cert … 
diumenge, 24 agost, 2008 per Moniqueta
Fa un parell de setmanes, mon pare va descobrir en un racó del jardí un nou inquilí i per la seva mida, sembla que almenys feia bastants mesos que hi era. Com que no era qüestió de deixar-lo créixer allà, el va agafar i, respectant tota l’arrel i terra possible, el va transplantar a una torratxeta (corria per casa d’un antic intent frustrat de fer bonsais), era aquest pinet:
Amb aquest post començo una serie que anirà il·lustrant l’intent de fer un bonsai lentament a partir d’aquesta nova planteta. De fet, buscant per internet, recomanen primer fer-lo més gruixut de tronc en un test d’entrenament (més gros) i després començar-lo a potinejar (que si tallar arrels, reduir branques, donar forma). Però a nosaltres ens ha vingut de gust fer-lo créixer ben a poc a poc controlant cada branca, a part, de moment la torratxa ja li ve grossa pel tamany que té.
Una setmana després del transplantament, hem decidit començar a donar-li forma aprofitant que encara és molt flexible (enlloc de deixar-lo créixer de qualsevol manera). Per començar, la forma del tronc, així corbada ja ens agradava, però vam pensar que seria interessant augmentar aquesta corba. De manera que li hem començat a posar filferro a tot el tronc per controlar-li la forma.
El següent pas, ha estat dominar les branques, totes corbades cap amunt, doblegades i sense cap direcció clara. Hem aprofitat que les principals són dues per fer el “filferratge” entre elles (amb molta cura per no trencar-li les agulles) fent la corresponent volta pel tronc i deixant-les cadascuna dominada cap a una banda. L’efecte final aconseguit és aquest:
I ara el pinet se n’anirà cap a l’ampit de la finestra on té molta llum sense sol directe que és el que li convé, a veure com reacciona a la primera potinejada. Continuarem informant!
Seran acudits, però mare meva, quanta raó que tenen:
“Cristianismo:
La creencia de que un zombie judío cósmico que era su propio padre puede hacerte vivir para siempre si simbólicamente comes su carne y le dices telepáticamente que lo aceptas como señor, de modo que pueda extraer de tu alma una fuerza maligna que actualmente toda la humanidad tiene porque una mujer sacada de una costilla fue convencida por una serpiente que hablaba para que se comiera el fruto de un árbol mágico… Sí, todo encaja.”
I aquí un de l’Eugènio que sempre m’ha encantat: Continuar llegint »
Molt i Sempre
El Blog de la Moniqueta i el Jorditus
Hi ha 50 apunts i 66 comentaris fins ara.