Facebook. Una autèntica lacra
dijous, 13 novembre, 2008 per Jordi
Ja fa temps que hi ha la moda (absurda) de Facebook. I com totes les modes, té coses bones i coses dolentes. No és pas la primera moda a nivell mundial (a nivell d’internet, s’entén), n’hi ha hagut d’altres, com per exemple els blogs, com aquest mateix. Fa uns anys, semblava que si no tenies un blog no eres ningú, avui en dia, si no tens Facebook tampoc ets ningú, si més no, això et dónen a entendre els addictes.
Però com per criticar una cosa o opinar-ne primer s’ha de coneixer, fa uns dies em vaig actualitzar el perfil (ja tenia Facebook de feia molt temps, tot i que no l’havia utilitzat mai, ni tansols recordava la clau per entrar-hi). Vaig posar-hi una foto meva, vaig afegir els meus autèntics amics, i la resta va venir rodat.
En 3 minuts exactament, ja tenia una petició d’amistat d’una persona que conec llunyanament, jo no l’havia pas buscat però resulta que ella havia rebut una recomanació d’amistat (sí, recomanació d’amistat, allà empren aquestes metafores tan absurdes alhora que estrafolàries). Jo en cap moment havia demanat permís per fer aquesta acció, ni tansols se m’havia consultat ni l’aplicació que gestiona Facebook m’havia advertit, malgrat tot va tirar endavant. Vaig tenir un petit moment de dubte, sobre si afegir aquesta persona com “amic” o no, ja que no la conec personalment i tampoc hem parlat mai. Però vaig decidir que actuaria com la inmensa majoria de gent Facebook, com a lammer. Així doncs la vaig afegir, alhora que més gent, que en pocs minuts més també van sol·licitar-me la meva amistat.
Usant Facebook m’adono que se’m notifica quasibé tot al que passa a la gent que figura a la meva llista d’amics. M’informen dels amics que es fan els meus amics, del que li diu un amic a un altre amic. Puc veure els amics dels meus amics fins i tot sense necessitat de ser-hi amic. Vull dir que puc consultar la llista d’amistat de gent que ni tansols conec, o que si que conec però ignoren que esitc a Facebook.
Els més entesos diuen que Facebook és una eina que va molt bé sempre i quan s’utilitzi correctament. Hi estic d’acord, el problema és que ni un 1% dels usuàris utilitzen Facebook correctament.
Per exemple, me’n vaig a París, i ho he dit a Facebook, per tant, tot déu que em tingui com a amic se n’assabenta, absolutament tothom, en tingui 10 i 250, però aquest no eś el problema, ja que això és una cosa que he dit jo. el problema és quan algú altre ho publica, i ho saben la seva llista d’”amics”. Aquí sí que jo no ho controlo. Hi ha un contacte de la llista d’aquesta persona que ha fet public que aniré a París que m’hauria agradat que no ho sabés, de fet, la persona que ho ha publicat tenia la meva petició expressa de fa temps de no informar a aquesta persona des de fa molts mesos. No l’ha informat directament, però tindrà a la seva safata d’esdeveniments la informació que ha publicat el meu contacte.
Aquest és el gran problema de Facebook, posar tothom dins el mateix sac. No crear llistes d’amistats, seleccionades per grups. No tots els coneguts tenen el mateix rang emocional. Hi ha amics que són més amics, hi ha amics que no són tan amics, hi ha amics a seques, i ha coneguts, hi ha antics amics, antics coneguts … Encara no fa 48 hores del meu naixement a Facebook i ja s’ha vulnerat el meu dret a la intimitat. He perdut ja el control del que vull que se sàpiga i el que no.
Tot i així, reconec que Facebook és una ideal eina per rastrejar la gent, monitoritzar els seus passos, investigar la seva vida. Saber què fan i què deixen de fer, on van i on no van. Se’m notifica quan un contacte meu anirà o no a un lloc, fins i tot llegeixo els comentaris que li fan altra gent …
Una altra cosa curiosa, és que quan elimines a un amic, aquest no és notificat d’aquesta acció. Sorprèn aquest fet ja que a Facebook es notifica absolutament TOT!
Així doncs, en definitiva, si es decideix deixar la configuració com vé per defecte i posar a tothom al mateix sac, cal preguntar-se abans d’acceptar algú, qui és aquest algú. si realment és un amic nostre, i si volem que els nostres moviments puguin ser monitoritzats per aquest individu, i si potser no els nostres, els de la gent més propera a la que afectin també.
Un anàlisi molt interessant al que crec que deu arribar la majoria de gent sense massa esforç. Ja fa temps que penso que no m’acaba d’agradar certes coses. A mi no em molesta que se sàpiga el que faig i on vaig… vull dir que és una bona eina. Per exemple, he estat a Mallorca i només arribar, penjar les fotos, i les meves amistats les han pogut veure. Però com bé dius, el problema és que Facebook no fa rangs d’amistat. Hi ha gent que simplement coneixes de l’escola i fa 10 anys que no en saps res i acceptes la seva amistat per veure com li va la vida, però no tant com perquè ho sàpiga tot de tu.
Per mi seria perfecte poder personalitzar i autoritzar a cada contacte segons el grau d’amistat que hi tinguis o quelcom així. Francament, he trobat gent per aquí que feia mil anys que no en sabia res, o gent que t’és més fàcil fer un petit comentari allà que pas enviar-los-hi un correu electrònic.
En fi, no m’enrotllo més. Per cert, dius que es poden borrar els contactes? Ja m’explicaràs com es fa….
Una abraçada,
Si que es poden fer “rangs” d’amistat. Només cal crear tantes llistes d’amics com rangs volem tenir, i posar-los cada un a cada lloc. Després establir la privacitat per a cada llista d’amics i llestos.
Precisament, tu i jo tenim una amistat en comú i he flipat una mica, primer perquè no sé de què collons us coneixeu, i segon perquè collons he de saber jo que sou amics vosaltres dos?
Pel que fa a eliminar amics, només cal visualitzar el seu perfil i clickar a eliminar. Segons va dir Facebook, l’eliminat no serà notificat d’aquesta acció.
Bé… tot just ahir vaig provar de fer una llista d’aquestes que dius però no m’he fixat que pots establir unes condicions de privacitat amb la llista corresponent. Ja investigaré.
D’altra banda, amb el tema d’eliminar amics (n’acabo d’eliminar un!) i m’he trobat que Facebook diu que l’eliminat no serà notificat. Automàticament després de fer-ho, en el canal general deixava de tenir-hi tot lo relatiu a ell. La meva pregunta és… si l’elimines, ell deixa de tenir accés al teu perfil, oi? Llavors, encara resulta més violent no? Quasi és millor notificar-li… és més sincer. Perquè no ho provem i m’elimines o jo a tu? A veure què passa…
Efectivament l’altra persona deixa de tenir lo relatiu a tu, malgrat tot, no sé el que és més violent. Si mantenir el teu dret a la privacitat, o que Facebook reveli les teves amistats a tothom, siguin de Facebook o no. (Puc veure els teus amics sense ni tansols estar registrat a Facebook)
totalment d’acord, pero com a bon marketiniá s’ha de saber aprofotar y explotar aquests defectes de facebook y convertirlo en virtud jejeje…. vamos, utilitzarlo com una eina de marketing per a divulgar el que t’interesi, ferne promició…. aixó si, per a aixó s’ha de coniexer be l’eina…. avans t’aprofitaves dels forums per a fer promocio encoverta de laguna web o d’alguna cosa que t’interesava promocionar…. ara que la majoria de forums estan en desus… ja no esta de moda..brr… nomes aguanten poquets… s’ha de tulitzar les eines de “moda” .
En resum…. trobo el facebook una cagarruta del tamany d’un campanar, pero me n’aprofito tot el que puc per als meus interesos