Últimament, no sé com m’ho faig, que totes les pelis que m’agrada el trailer les fan al Verdi. M’estaré tornant una persona tan culta com Guardiola? M’estic tornant rara? O em faig gran i prou, qui sap?
Això mateix em va passar recentment amb la película Forasters, de Ventura Pons. De fet, més que el trailer, vaig veure un reportatge sobre com caracteritzaven a Joan Pera per fer d’avi i vaig decidir que aquesta pel·lícula Sí que l’aniria a veure.
L’argument simplement explica com les mateixes històries es repeteixen d’una generació a una altra. El títol de Forasters reflexa els efectes de la immigració, que tan pares com fills critiquen de la mateixa manera i no se’n adonen de la seva propia hipocresia, del seu propi malestar i de la seva propia desestructuració familiar. Tan la mare com la filla pateixen càncer i la mateixa família és com un càncer on es corrompen els uns als altres criticant-se i insultant-se.
A mi personalment en va agradar molt, va ser com llegir una novel·la molt ben cuidada i ambientada (sí, ja sé que és l’adaptació d’una obra de teatre, però a mi em recordava a una novel·la). Sobretot els efectes gràfics: diferents colors per reflectir l’època, els detalls del vestuari o dels edificis de Barcelona que es podien veure en cada moment cuidaven molt l’ambientació i eren d’agraïr. El treball dels actors també és molt bo, la única llàstima és que siguin els mateixos de sempre i els tinguem encasillats a Ventdelpla o El cor. Sembla com si no tinguéssim gaires actors a catalunya i sempre acabem fent servir els mateixos…
Als meus acompanyants no els va agradar tant com a mi, sobretot per l’agonia que acompanya i eternitza el càncer. De fet, se’ls ha de donar la raó que es va fer llarg, venien ganes de posar-se a cridar a favor de l’eutanàsia i tot 
Així que si la voleu veure, us recomano que hi aneu del 28 de Novembre al 18 de Desembre per poder utilitzar aquest val de 2×1 a qualsevol cinema de Catalunya, València i Balears que facin la pel·lícula (per la gent de Barcelona només la fan al Verdi i al Renoir les Corts).
A mi no em va agradar gens. De les pitjors que he vist en molt de temps. Li vaig trobar a faltar argument, i es va fer llarga, pesada i monòtona. Aquella dona no moria mai!