Poc respecte pels ciclistes
dimecres, 21 gener, 2009 per Jordi
Doncs sí, diumenge passat. No vaig comportar-me correctament amb aquest col·lectiu. Vaig ser un incívic i vaig fer ús de la meva superioritat al circular en cotxe per la carretera, que també és “habitada” pels ciclistes.
És una simple anècdota que vull explicar. Resulta que jo circulava per la carretera amb tota normalitat fins que vaig arribar a una rotonda. Vaig entrar-hi amb la intenció de donar tota la volta per fer un canvi de sentit. De sobte en una de les entrades va entrar un grup d’uns 30 o 40 ciclistes passant-se la meva prioritat per la puta polla. Vaig haver de frenar en sec enmig per no atropellar cap d’aquests pobres usuàris de la carretera. Vaig fer sonar el claxon per alertar-los que estava en desacord amb la seva actitut, però només vaig acosneguir alguns gestos obsens per part seva.
Pobrets, sempre tan maltractats perquè són els dèbils i ells mai fan res mal fet i mai circulen malament. No he vist mai cap ciclista passar-se per la puta polla un semàfor, o circulant en direcció contrària o res similar. Són un exemple a seguir.
Després de l’incident, quan circulava jo darrera seu, vaig haver de reprimir-me les ganes d’accelerar i passar per damunt de cada un d’ells i després tornar-hi passar marxa enrera i repetir la operacíó quinze vegades més.
Pobres ciclistes …
Tens tota la raó del món, aiii pobres ciclisteees…q cabrooonSS!!!!, es pasen pel forro els semàfors, stops, cedas i totes les normes de circulació, per la carretera van juntets en peloton i no et deixen passar i a sobre es queixen de tot…van de pobrets i de victimes quan son ells els q no respecten res de res.
MArta