Si us hi voleu donar d’alta, només cal que feu click aqui i a enregistrar bitllets!

És tan divertit que fins i tot s’hi enganxa gent que el rol ni li va ni li vé i se’n aprèn ben ràpid (tot i que es millora moltíssim amb l’experiència). El subtítol del joc deixa ben clar de què va: apuñala a tus amigos! I és que en una gran competència per arribar al nivell 10 (o 20 si es juga en mode èpic) lo millor és putejar els altres pq no hi arribin ni a tiros.

Podríem dir que en el joc som diferents personatges passejant per unes masmorres (segons les cartes que tinguem equipades podem tenir races, professions i objectes que ens donaran habilitats especials) i a cada torn ens toca obrir una porta per enfrontar-nos a algun monstre o maledicció. Quan es guanya un monstre es pugen nivells i s’aconsegueixen tresors per dopar-nos més, per això els nostres companys intentaran afavorir el monstre tan com sigui possible per evitar que ens ho aconseguim (o per guanyar-hi ells algo a canvi).

Si us pica la curiositat, el pack de cartes inicial costa 20€ i cada ampliació 13 (n’hi ha 5 pels més viciats), es venen a les botigues de jocs de rol, comics i frikades varies (n’hi ha 50.000 a arc de triomf). Per saber més sobre les normes abans de comprar-lo, aquest article de la wikipèdia està molt bé. I per dubtes concrets o interpretacions, s’acaba de crear la web d’un colega nostre (per culpa del qual escric aquest post) que trobo que està molt millor que els 50.000 fòrums on la gent en lloc de contestar es posa borde i tothom acaba discutint.

Abans de res, cal tenir en compte, que la meva edat era de 5 o 6 anys com a molt eh! Ara els experiments que faig, són encara més absurds

Doncs bé. Quan jo era petit, també vaig fer-me la pregunta de “Per què l’aigua del mar és de color blau?”

Lluny de preguntar-li al meu pare o a la meva mare, vaig decidir investigar-ho tot solet. Primer de tot, vaig estar-hi pensant. Perquè l’aigua d’un got ésde color “blanc” i la del mar de color blau? Després de donar-hi unes quantes voltes … Vaig arribar a la conclusió, que l’única cosa que diferenciava aquelles dues aigües, era la quantitat! Al got hi havia poca aigua, al mar, n’hi havia molta. Vaig pensar, que com més aigua hi havia, més color blau agafava. L’aigua de les piscines sempre té un color blavós, però no tant com el mar, clar, hi havia molta menys aigua.

Doncs bé, el que vaig fer per comprovar-ho, consistia en agafar el recipient
més gran que pogués trobar i anar-lo omplint fins comprovar com es “tenyia” de blau. Tenint en compte que jo tenia 5 anys, el recipient més gran al qual tenia accés, era la banyera de casa. Per tant, una tarda, mentre ma mare deuria estar despistada, vaig anar cap al bany, vaig posar el tap a la banyera, i vaig obrir l’aixeta ben atent mirant l’aigua de la banyera esperant que esdevingués de color blau …

Finalment, la banyera es va omplir, vaig tancar l’aixeta i la vaig observar detingudament … S’havia tornat una miiiica blava! La meva tesi era certa!
L’experiment havia estat un èxit!

L’explicació, és que … Al fons de la banyera, hi havien uns peixets de color
blau (molt típic de l’època), i les rajoles del bany també eren un pèl blavoses, tot això feia que l’aigua es veiés una mica blava (amb imaginació
ajudava una mica, cert).

Doncs no sé quan vaig veure que estava equivocat, però sé que vaig estar
bastants anys pensant que això que pensava era cert …

I jo em pregunto … Que té problemes de memòria en Jordi Basté? Ho dic perquè no fa pas massa, encara no un any, en Jordi Basté es dedicava a explicar noticies bastant meś patètiques i absurdes. No sé si recordareu que feia el programa d’”"”esports”"” (ho poso entre cometes perquè només parlava d’un esport) de RAC1! On parlava de l’estat d’humor de Ronaldinho, o parlava si a Puyol li feia mal un peu, o si a Iniesta tenia mal de cap. També donava pas a enviats especials a cobrir noticies tan importants com … un entrenament del Barça, o conexions en directe amb algú que havia anat a cobrir un Barça – Murcia, i connectaven amb ell un parell d’hores abans del partit per dir que de moment no hi havia ningú al camp, però que ja tenien l’alineació del Barça! Em va fer gràcia que no recordés tots aquests fets …

A veure quan RAC1 torna a posar un periodista de veritat al programa del matins de RAC1 i ho faci tan bé com ho va fer Albert Om …

S’acostumen a remarcar les declaracions “negatives” que ha fet cada candidat, i la gent s’atreveix a dir quins resultats hi haurà a les eleccions. Però molt poques vegades la gent reconeix qui votarà. Es porta com un gran secret. És molt fàcil que algu que acabes de coneixer o si més no hi tens poca relació és capaç de dir-te que si el PSOE ha dit o fet tal cosa. Que si els d’ERC faran allò, etc … Però mai et diràn, jo voto PSOE, jo voto PP o jo voto CiU.

De què es té por? Això a d’altres democràcies no passa. A estats units és ben habitual que la gent digui de quin partit és, fins i tot personatges públics (Bruce Springsteen, Chuck Norris, Stevie Wonder …). Aqui no. Aqui tothom parla però ningú concreta. Estic cansat de mantenir converses mitjanament llargues amb algú i que no es posicioni. Fins i tot amb gent que veig cada dia, que sempre comentes una cosa o altre. Mai et diuen de quin partit són.

Jo mai he tingut problema en dir a qui he votat, o a qui penso votar. Per tant, ara no seré menys i us diré que he votat ERC, però aquesta vegada molt em temo que no els votaré. Encara no tinc molt clar el meu vot, sincerament, però a ERC no votaré.  Diumenge, un cop hagi anat al col·legi electoral penjaré un post dient a qui he votat.

Aquest matí m’han deixat un cotxe amb un vidre d’una porta trencat per canviar-lo.

Aquesta tarda m’hi he posat.

Al desmontar el tapissat de la porta, m’he trobat un llistó de fusta per dins. Ràpidament he vist que era pq tenia el mecanisme de l’aixecavidres espatllat i aquesta fusta servia per mantenir falcat el vidre a dalt de tot, malgrat no funcionés, és clar.

També he vist que tenia el cable de corrent cap al motor elèctric de l’aixecavidres desconnectat per evitar que algú accionés el mecanisme i cremés el motor. Jo he canviat el vidre i ho te tornat a deixar tot tal i com estava.

Ara arriba la clienta mentre jo estava parlant per telèfon. Ha pujat al cotxe i ha provat si funcionava, amb certa insistència. Aqui ja m’he ensumat el que vindria després, i no m’he equivocat pas

Quan he acabat la trucada, el primer que em diu, molt amablement (de moment) que no funciona “el botonet”. Jo li he dit que ja m’ho suposava, ja que tenia l’aixecavidres trencat etc etc … Llavors em diu, si home! Si estic cansada de pujar i baixar aquesta finestra! I jo. Impossible, si tenies un llistó falcant el vidre i el motor desconnectat! I ella negant-ho absolutament tot. Que precisament aquest cap de setman ella va fer anar aquesta finestra amb tota seguretat i funcionava bé.

Evidentment, no podia acceptar el lloc al dubte. El llistó i la desconexió del cable hi eren tan just jo he desmontat la porta, és més, el cable que fa pujar i baixar estava tot desfilat. I li he dit, que no, que de cap manera, que jo m’he trobat el cotxe d’aquesta manera, i que ella ho havia de saber, ja que algú li havia fet aquest “apanyo”. Total que s’ha posat feta una fura i no ha volgut entrar en raó. En cap moment ha valorat ni tan sols que podia tenir raó, acusant-me d’haver trencat jo mateix la peça i ara li explicava aquest conte.

Déu meu el que s’ha de veure! El que volia era matar dos pardals d’un

sol tret! Vidre canviat (pagant la companyia d’assegurances) i aixecavidres nou (pagant jo).

M’ha amenaçat en denunciar-me, i jo l’he convidat a fer-ho. És més, jo mateix li he explicat el que havia de fer. Que vingui un pèrit de la companyia a corroborar que l’aixecavidres està trencat pq jo l’he manipulat malament, i de seguida li pagaré la reparació jo mateix.

Sort que el que està trencat és clar que porta molt temps trencat, i que els pèrits de les asseguradores estan cansats de veure contes d’aquests. Jo en certa manera també, però aquest ha sigut tan descarat!!

En fi, me’n torno a la feina! Ja m’he desfogat!

Tots els partis que hi han hagut al govern, han negeociat sempre amb terroristes. Fins i tot, a la declaració de renta, hi ha una casella que es pot marcar per donar un tant per cent de l’impost a una organització terrorista, que és el que són. Sembrant el terror troben adeptes.

No sé pq els hi tenen tanta rabia a eta? Gelos? Segurament deu ser això. D’eta tothom en parla i total tenen 50 anys d’història! Ells en tenen més de 2000 i ningú els fa cas. Han matat moltíssima més gent que no pas els d’ETa i ja ningú els recorda. Han extorsionat i extorsionen molt més que ETA i ningú ho té en compte.

Una cosa si els va a favor, si algú fa una manifestació a favor d’eta, els detindran per ennaltiment del terrorisme, en canvi una manifestació a favor de l’església és perfectament legal.

Estigueu ben segurs que absolutament tots els capellans són iguals. Si ets capellà ets el que ets i punt. Rebutjar a una vida normal amb lliure dret a decidir sobre tu mateix el que pots i no pots fer, és no estar bé del cap. El fet d’oficiar una missa, et fa ser, vulguis o no, mentider i manipulador.

Què cony es pot esperar d’una gentussa que fa creure contes de fades a gent adulta? Va home va! L’altre dia feien una mani per la familia tradicional que en diuen. I ells? Com és la seva familia? Ells no en tenen! Volen que fem a casa nostra el que ells no poden fer a casa seva! El que realment els passa és que, ara, els gays es poden casar i ja no fa falta fer-se capellà. Abans qui era gay, se n’anava al seminari, ara es pot casar sense cap problema. Aiii que s’acaben els capellans !

Després hi ha el tema dels partits que s’autoanomenen Democrata-cristians …

A mi em fa molta gràcia això. A veure qui m’ho pot explicar. Com alguna persona, partit, formació o el que sigui, es defineixi com a democràtica i alhora cristiana? Si són clarament antònims! És que potser l’església funciona de manera democràtica? Recordeu tota aquella colla d’escarbats que es reunien per triar el cap de la secta? És que potser les dones tenen els mateixos drets que els homes? Va home va! Cap partit que es defineix demòcrata pot dir-se cristià, ni cap partit que es defineix cristià pot dir-se demòcrata!