Deixalles Colla Muntanyenca de Torelló

Sorpresa ha sigut la sensació que m’he emportat avui diumenge 28 de Febrer de 2010 al trobar-me aquesta deixalla abandonada enmig d’un bosc del Montseny amb una nota hipòcrita pressumptament signada per la colla muntanyenca de Torelló demanant que no féssim “malbé” aquesta absoluta porqueria que no és més que una deixalla, brossa, escombraria o com se n’hi vulgui dir, per tal de no embrutar el bosc. A sobre, posen que passat festes aniran a treure-ho. Crec que les festes a les que es refereixen han passat de fa dies, molts dies i les escombraries segueixen allà mateix.

Aquesta vegada escric per dir que des del passat mes de novembre, he deixat de cobrar-la. Després de nombroses trucades al Miniestirio de la Vivienda a Madrid, i de trucades a Adigsa he aconseguit finalment que algú consultés el meu expedient i em diguéssin el motiu pel qual he deixat de cobrar.

Doncs el motiu pel qual he deixat de cobrar és cap! Vull dir que, tots el que tenim la modalitat de pagament del lloguer domiciliat en el banc (o sigui que no paguem per transferència) hem deixat de cobrar la RBE. I perquè? Doncs perquè s’han d’enviar els rebuts del lloguer, i la comprovació d’aquests, o el registre d’aquests, s’entren manualment per funcionaris, és clar, i des de l’octubre que han deixat de fer-ho. Així doncs, no tinc cap problema ni cap irregularitat en el meu expedient. Simplement m’han dit que algun dia, ni idea de quan, tornaré a cobrar tots els mesos de cop.

Igual ho cobro quan ja no estigui de lloguer, qui sap! Però no, segurament quan s’acostin les eleccions generals ho cobraré perquè quatre il·lusos tornin a votar en Zapatero altra vegada.

L’espectacular escenari que van muntar al Camp Nou, el qual havia de ser de 360º i crear un ambient íntim (com havia dit Bono) no era de 360º ni molt menys. Jo era dels que estava a la part del darrera de l’escenari i veia doncs el que havia de veure, U2 d’esquena. De tan en tant se’n recordaven de nosaltres i es giraven i ens saludaven, la gent els contestava tot cofois.

Va ser un concert pobre, faltat de ritme que van intentar compensar amb llums, efectes del videowall i un realment espectacular escenari, però en el fons mediocre per tractar-se d’un concert d’una banda com U2.

L’únic moment emotiu va ser quan Bono va dedicar Angel of Harlem al recentment mort Michael Jackson canviant la tornada de la cançó per un petit fragment de ‘Man in the Mirror’ i ‘Til you get enough’.

El moment més patètic va ser quan Bono va elogiar l’entrenador del FC. Barcelona i es va posar la samarreta de l’equip, cosa que sembla que sigui ja un protocol últimament

Ha estat la meva primera i última vegada que veia U2. A no ser que m’hi convidin, jo no hi torno.

Si us hi voleu donar d’alta, només cal que feu click aqui i a enregistrar bitllets!

És una simple anècdota que vull explicar. Resulta que jo circulava per la carretera amb tota normalitat fins que vaig arribar a una rotonda. Vaig entrar-hi amb la intenció de donar tota la volta per fer un canvi de sentit. De sobte en una de les entrades va entrar un grup d’uns 30 o 40 ciclistes passant-se la meva prioritat per la puta polla. Vaig haver de frenar en sec enmig per no atropellar cap d’aquests pobres usuàris de la carretera. Vaig fer sonar el claxon per alertar-los que estava en desacord amb la seva actitut, però només vaig acosneguir alguns gestos obsens per part seva.

Pobrets, sempre tan maltractats perquè són els dèbils i ells mai fan res mal fet i mai circulen malament. No he vist mai cap ciclista passar-se per la puta polla un semàfor, o circulant en direcció contrària o res similar. Són un exemple a seguir.

Després de l’incident, quan circulava jo darrera seu, vaig haver de reprimir-me les ganes d’accelerar i passar per damunt de cada un d’ells i després tornar-hi passar marxa enrera  i repetir la operacíó quinze vegades més.

Pobres ciclistes …

Jo no hi estic d’acord. Oi que ens queixem amb les pujades de tarifes? I amb el mal estat del servei? Doncs si tothom que l’utilitzés, pagués, almenys hi hauria més diners per millorar el servei o es comptaria realment el número de viatgers i se’n adonarien encara més que el servei no dóna a l’abast. Amb la tonteria, aquests individus són perfectament un 10 o 20% dels usuaris i això són diners, pq els hi he de pagar jo el viatge?

Així doncs, he près una iniciativa. A partir d’ara no penso deixar passar MAI a ningú redera meu a les màquines de validar. No puc lluitar contra els que salten valles (bé, sempre se’ls podria retenir si hi ha els vigilants a prop, però pot ser perillós), però no em costa res quedar-me al mig del pas fins assegurar-me que les barres s’han tancat.

Normalment m’hi he trobat negres i moros que intentaven passar amb aquesta tàctica. Però ahir va ser un avi d’aquí, de l’edat del meu. Ja és el colmo que tenint descompte per jubilats, a sobre es colin! Pos això, per molt que m’insultin i empenyin, jo em quedo allà fins que tirin enrera i es tanqui la màquina o fins que vingui el segurata. I això és quelcom que hauria de fer tothom!

Això mateix em va passar recentment amb la película Forasters, de Ventura Pons. De fet, més que el trailer, vaig veure un reportatge sobre com caracteritzaven a Joan Pera per fer d’avi i vaig decidir que aquesta pel·lícula Sí que l’aniria a veure.

L’argument simplement explica com les mateixes històries es repeteixen d’una generació a una altra. El títol de Forasters reflexa els efectes de la immigració, que tan pares com fills critiquen de la mateixa manera i no se’n adonen de la seva propia hipocresia, del seu propi malestar i de la seva propia desestructuració familiar. Tan la mare com la filla pateixen càncer i la mateixa família és com un càncer on es corrompen els uns als altres criticant-se i insultant-se.

A mi personalment en va agradar molt, va ser com llegir una novel·la molt ben cuidada i ambientada (sí, ja sé que és l’adaptació d’una obra de teatre, però a mi em recordava a una novel·la). Sobretot els efectes gràfics: diferents colors per reflectir l’època, els detalls del vestuari o dels edificis de Barcelona que es podien veure en cada moment cuidaven molt l’ambientació i eren d’agraïr. El treball dels actors també és molt bo, la única llàstima és que siguin els mateixos de sempre i els tinguem encasillats a Ventdelpla o El cor. Sembla com si no tinguéssim gaires actors a catalunya i sempre acabem fent servir els mateixos…

Als meus acompanyants no els va agradar tant com a mi, sobretot per l’agonia que acompanya i eternitza el càncer. De fet, se’ls ha de donar la raó que es va fer llarg, venien ganes de posar-se a cridar a favor de l’eutanàsia i tot

Així que si la voleu veure, us recomano que hi aneu del 28 de Novembre al 18 de Desembre per poder utilitzar aquest val de 2×1 a qualsevol cinema de Catalunya, València i Balears que facin la pel·lícula (per la gent de Barcelona només la fan al Verdi i al Renoir les Corts).